Peató oníric
I l'aire fresc em va fer sentir viu,
o potser hauria de dir despert,
o no, perquè tot semblava un somni
fins i tot el semàfor verd.
El cotxe venia molt ràpid,
vaig poder veure la cara del conductor,
vaig dubtar però et vaig reconèixer,
l'impacte va ser sec i dolorós,
quan el meu cap va picar a terra,
em vaig despertar, estirat al llit,
suava i em vaig sentir mort.
9 comentaris:
5 de juny del 2008, a les 19:58
és un somni o una realitat?
en tot cas, espero que stiguis sent feliç!
merci per passar per casa meva!
5 de juny del 2008, a les 20:05
Buf! m'he quedat esbufegant! Per cert, t'he agafat uns versos que m'han cridat molt l'atenció i els he penjat al meu bloc. El post es diu Versatge: "Vàrem visitar paisatges llunars mentre donàvem la volta al sol"
Treta del teu context jo he marejat la perdiu, vull dir que escric les sensacions que em donen. Hi ha qui va dient la seva també. Espero que et sembli bé. Ho penso anar fent de tant en tant amb frases i versos que em cridin l'atenció. Gràcies!
5 de juny del 2008, a les 20:42
è soprendente come descrivi nei minimi particolari anche le sensazioni più estreme...
spero comunque che sia solo finzione e che tu stia bene.
CiAO
6 de juny del 2008, a les 8:48
Amb poques paraules sensacions intenses, que transmets molt bé.
Oníric, espero que en sigui en el seu sentit més literal.
Una abraçada i jo també espero que estiguis bé.
6 de juny del 2008, a les 20:07
Hola Martha, ha estat un somni molt real.
Gràcies cèlia per donar vida als meus versos.
Ciao lliri, è stato soltanto un sogno. Grazie.
Gràcies Carme!
6 de juny del 2008, a les 21:06
Collons! espero que si ha sigut una realitat, estiguis bé, i si no has aconseguit un neguit....
Bona foto d'aquest detall, m'agrada.
Petons maco, molt bon cap de setmana
7 de juny del 2008, a les 10:51
Salutacions, Zenit R.A.M.
He vist els teus comentaris per ca la Petita Criatura i per ca la Lliri Blanc, i m'ha entrat curiositat: alla fin fine, chi sei? un italiano che scrive catalano oppure un catalano che scrive italiano? ;-)
Per cert, m'agrada la sèrie sobre la Generació despistada; penses continuar-la? (Ops, crec que el contingut d'aquesta sèrie respon a la pregunta anterior.)
Fins aviat!
7 de juny del 2008, a les 14:04
Hola Giorgio sóc un català que escriu de tant en tant italià.
La generació despistada continuarà.
Gràcies per la visita.
7 de juny del 2008, a les 14:42
un'italiana che scrive in catalano...
un catalano che scrive in italiano...
quina confusio'!!!
però és divertit!
petons
Publica un comentari a l'entrada